Em fa molta i.il·lusió presentar l´article que s´ha publicat al llibre “Actualitzacions en matèria de Mediació Familiar i els Àmbits del Dret Privat” de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gràcies Xavier Moreno, coordinador del màster, Antoni Vidal, mentor de l´article,  i a tota l´organització per fer-ho possible.

És possible viure de la mediació?

Carol Pinilla Gracia *

Antoni Vidal Teixidor**

A priori la resposta primera a aquesta pregunta seria que viure de la mediació està difícil. La idea amb aquest article és analitzar quina és la situació actual de la mediació, tant en l’àmbit institucional, a nivell privat, en l’àmbit dels mateixos mediadors i en l’àmbit de la ciutadania.

Comencem amb el nivell institucional.

Un estudi realitzat pel Departament de Drets dels Ciutadans i Assumptes constitucionals del Parlament Europeu situa a Espanya, amb 2000 mediacions, molt per sota d´altres països de la UE com Alemanya, Anglaterra o Holanda, on fan a prop de 10.000. En aquest sentit, hi ha països com Itàlia on arriben a les 200.000 mediacions, ja que s´ha convertit en obligatori abans d´iniciar un procés judicial. Aquest mateix estudi, revela que la mediació podria significar, en alguns casos una reducció de costos en un 60% respecte al tradicional judici. A més, el termini per arribar a un acord es redueix molt significativament.

En el context de crisis i malestar social dels últims anys s´ha començat a impulsar la mediació com una eina de cohesió per resoldre conflictes sense passar pel jutjat. Encara i així, segueix sent una pràctica minoritària i desconeguda per alguns. Segons dades del Departament de Justícia de Catalunya, en 2013 es va portar a la fi 1.365.899 processos judicials en enfront dels 4.683 expedients gestionats pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya el mateix any. També existeixen altres registres com són el CEMICAB i la Cambra de comerç, encara que el número de mediacions no és  ara per ara molt representatiu.

Actualment comptem amb una atomitzada normativa legal en relació a la mediació, tant pel que fa a comunitats autònomes, de l’estat Espanyol amb la Llei 5/2012 de mediació en temes civils i mercantils i passant per la mateixa directiva europea de 2008/52 /CE del Parlament Europeu que recomana als estats membres l’aplicació de la mediació. Europa ja des de l’any 2002 amb la Comissió de Comunitats Europees va fer una aposta per la mediació amb la publicació del llibre verd de modalitats alternatives de solució de conflictes. Recentment i amb un tret diferencial s’ha publicat a Catalunya la llei 20/14 de 19 de desembre que modifica el Codi de Consum de Catalunya, que estableix com a requisit indispensable perquè s´acceptin les demandes d’execució hipotecària contra habitatges habituals de persones físiques, haver-hi d´anar a mediació o arbitratge, apostant per la idea de l’obligatorietat.

El gran desplegament normatiu ens demostra que actualment estem en un moment on existeix una aposta per la mediació en l’àmbit institucional. El gran dilema en el qual ens movem actualment és si amb això hi ha prou o cal establir l’obligatorietat o no de la mediació en relació a la sessió informativa. Hi han posicions contraposades, d´una banda perquè la voluntarietat de les parts és un dels punts claus perquè la mediació funcioni, però d’altra banda ens trobem a les base roles de la mediació i cal que la gent conegui que és i perquè serveix.

Està clar, que els països que hi han opostat per l’opció de l’obligatorietat han aconseguit moltes més mediacions, però cal tenir en compte que podem caure amb què aquesta sessió es converteixi en un tràmit per accedir als jutjats com ha passat a la sessió de conciliació obligaria abans d’anar a judici en l´àmbit laboral. Hem de ser curosos i apostar per mediacions de qualitat.

A nivell dels mediadors

Des de Centro Mediacion Barcelona hem fet una enquesta als mediadors de Catalunya que estàn a la llista del CMDPC (Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya), uns 700. Hem obtingut 139 respostes que són aquestes:

  • Quantes mediacions vas fer durant l´any  2014?

Entre 0-5: 117 (79%)

Entre 6-10: 13 (9%)

Entre 11-15: 5 (3%)

Mes de 16: 14 (9%)

  • Com t´arriben les mediacions?

CMDPC: 86 (76,8%)

Amics/Coneguts: 40 (35.7%)

Xarxes socials: 8 (7.1%)

Altres: 27 (24.1%)

  • Quin tipus d´ acció podria afavorir y augmentar el número de mediacions?

Campanyes de difusió: 77 (68.8%)

Incorporació dins de les agendes polítiques: 52 (46.4%)

Accions de sensibilització social: 73 (65.2%)

Derivacions judicials: 87 (77.7%)

Altres: 22 (19,6%)

  • Què podem fer els mediadors per crear una cultura de mediació?

Donar a conèixer la mediació dins del nostre cercle: 47 (42%)

Fer accions de difusió mes enllà del nostre cercle: 67 (59.8%)

Pressionar als poders públics: 48 (42.9%)

Proposar mediació obligatòria en primera sessió: 64 (57.1%)

Altres: 21 (18.8%)

Analitzem algunes dades de l´enquesta. Han contestat 139 del 700 (20%). No sabem si la resta fan mediacions o no.

Dels que han contestat, la majoria fan entre 0 i 5 mediacions i a un 76% els hi arriba pel CMDPC.

També cal destacar que la majoria dels mediadors que han contestat consideren que és necessari fer més difusió de la mediació, ja sigui a nivell institucional o privat.

A nivell privat:

Hem agafat les dades de Centro Mediación Bacelona. Un centre de mediació jove, (de l´any 2013) que ha apostat per viure única i exclusivament de la gestió de conflictes (formació i intervenció)

La nostra tasca s´ha centrat en buscar derivadors a través de:

Per les mediacions familiars: Contactant amb advocats, psicòlegs  per tenir derivadors i fent xerrades gratuïtes de difusió en espais propers a la família.

Per les intervencions a empresa: Contactant a través de Xarxes Socials (Linkedin) i empreses dedicades a la salut organitzacional, que veuen que la gestió del conflicte és necessària per tenir una empresa sana.

Per les intervencions dins la comunitat: Fent contactes amb l´ajuntament, la diputació de Barcelona i amb escoles.

I la nostra recompensa ha estat la següent,

  • Entrades de 40 casos de família.
  • Formació i gestió de conflictes a empreses (8 empreses)
  • Formació i gestió de conflictes a l´escola (4 escoles)
  • Àmbit comunitari, compromís amb 2 ajuntaments col·laborant amb empreses que ja s´estan dedicant a la formació en el tercer sector.

Si mirem enrere i analitzem aquest any veiem que les xarxes socials han estat claus per donar-nos a conèixer. La nostra aposta per aquest any; millorar la nostra imatge corporativa i continuar amb les xarxes socials.

Les dades del 2014 de Centro Mediación Barcelona, ens diuen que han hagut un total de 55 entrades:

  • El 40% de les mediacions han arribat a través de les xarxes socials
  • El 20% a través de la nostra web
  • El 36% a través d´amics/coneguts
  • El 4% a través del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

Nivell de la ciutadania

A poc a poc la gent va coneixent la mediació. La mediació va interessant als mitjans de comunicació i es va començant a utilitzar.

El que no tenim clar és si la gent que comença a saber que existeix la mediació, sap exactament de què es tracta.

Encara continua sorprenent-me com amics que han estat en tot el procés de com obrir un Centre de Mediació, quan arriba un conflicte, o t´expliquen un cas, continuen confonent conceptes i dient-te que en el seu cas segur que la mediació no funciona!

Fins que no s´utilitza la mediació, no se sap el que és i realment el valor que té. No sabem arribar al ciutadà, ens centrem amb els avantatges de la mediació i per algun motiu no acabem d’arribar. Cal analitzar què estem fent malament. És increïble com la gent que l´ utilitza després la recomana. I aquest serà el nostre valor. Treballar a poc a poc i treballar bé.

Per descomptat hi han accions externes que ens ajuden; amb l´anunci d´Ikea hem tingut una petita revolució dins dels mediadors, contents, encara que no té res a veure amb el que realment és un procés de mediació, almenys comença a sonar aquesta paraula.

Necessitem més famosos que ens expliquin la seva experiència, en tots els àmbits possibles de la mediació. Àmbit familiar,  com diu Gema Murciano al seu article “La mediación en el papel coché” Els famosos com la baronessa Thyssen, l´ artista Kiko Rivera o de Maradona ens poden ajudar a difondre la mediació. Els tres l´han utilitzat i són referents dins del món de la TV que és un dels medis que mes difusió fan de tot el que ens envolta.

L´àmbit d´empresa també és una assignatura pendent. Els líders continuen pensant que necessitar la gestió de conflictes implica una mala gestió. És per això que hi hagin empreses com Decathlon, Balenciaga, que l´hagin utilitzat ens ajuda a la seva difusió.

La TV, i els mitjans de comunicació en general tenen una clau molt important per obrir la porta a utilitzar la mediació, però també penso que no podem esperar a que la resta faci la feina.

Com a conclusió:

“la mediació, és una professió amb futur”

I ho crec de debò. La mediació té futur i nosaltres tenim part de responsabilitat dins d´aquesta etapa. Els mediadors hem de fer una professió de qualitat. Hem de difondre la mediació i hem de posar el nostre granet de sorra perquè això passi. Si no hem fet mai una mediació i ens arriba una derivació, podem ajudar-nos amb un mediador experimentat, però hem de fer una mediació de qualitat. Perquè estem en un punt que si no tenim uns mediadors de qualitats, serà difícil que confien amb nosaltres i amb la mediació.

En el fons, hem de demanar aquesta confiança perquè la resta dels col·lectius ens ajudin, ens vegin com complementaris i entre tos puguem començar a construir. I necessitem els advocats. Però no només els advocats han de ser els nostres derivadors, la mediació pot necessitar-se a qualsevol lloc de treball, educadors, mestres, coach, treballadors socials, metges, entrenadors… qualsevol professió te conflictes per resoldre, i quan ens formem en aquesta professió no tenim una formació en gestió de conflictes.

Es clar que els països que tenen la mediació obligatòria tenen molts més casos de mediació que la resta.

Als països, on això no existeix estem a la voluntat de jutges i advocats que per nosaltres serien els nostres primers derivadors. El mes passat es va fer el primer congrés de mediació al Col.legi d´advocats de Barcelona, on una de les conclusions que es va treure, va ser que els mediadors i els advocats ens complementem. Cada vegada més, la població buscar un tipus d´advocat que tingui més opcions col·laboratives, i que com última opció estigui el judici.

A les empreses on hem fet una intervenció, veiem com l´alt estrès que tenen les persones que estan immerses amb un conflicte és molt alt, portant a absentisme laboral, desmotivació i baixa productivitat. Les nostres empreses, a l’igual que la nostra societat no te cultura de gestionar conflictes. Encara els líders de l´empresa pensen que necessitar recorre a un tercer significa un fracàs dins la seva gestió.

El canvi de cultura passa per tots, mediadors i no mediadors. Mediadors que hem de saber fer la tasca de la difusió i resta de professionals que ens han de veure com una primera via a l´hora de resoldre un conflicte.

Les dades de CMB ens diuen que un 40% de les mediacions han entrat a través de les xarxes socials.

Som 2000 mediadors a Catalunya, si cadascú de nosaltres fem una tasca de difusió a través de les xarxes socials. On podríem arribar?

Ara mateix els mediadors no som competència. Pot ser ho serem més endavant, però ara encara hem de fer arribar la mediació a la població. I si això no ho fa l´administració, no ens podem quedar plegats de peus i mans. Treballem plegats!

Bibliografia;

Centro Mediación Barcelona ; Articulo: “La mediación, la gran desconocida en España”.

Gema Murciano ; Artículo: “La mediación en el papel coché” por Gema Murciano

ICAB MEDIACIÓN EN DEMANDAS HIPOTECARIAS EN CATALUÑA. ICAB

 

*Carol Pinilla

Després de molts anys treballant en l´empresa privada dirigint departaments de formació i atenció al client, vaig decidir continuar explorant sobre els comportaments i com millorar la forma de comunicar-nos i entendre´ns.

Em vaig diplomar com a educadora social i treballar a Centres Penitenciaris i Centres de menors. Vaig complementar la meva formació amb un màster sobre gestió dialogada de conflictes amb especialitat comunitària i d ´organitzacions.

Vam crear CMB Centro Mediación Barcelona i ara he decidit augmentar la meva formació amb el màster de mediació en l´àmbit familiar.

** Antoni Vidal Teixidó: Mentor